El 20 de gener del 2020, mentre el temporal Glòria començava a descarregar fora del teatre, vaig explicar el bloqueig que m’impedia tirar endavant la novel·la en què treballava des de feia cinc anys. Al final de l’acte, vaig citar la Carson McCullers: «Quan la feina no rutlla, no hi ha vida més penosa que la d’un escriptor. Però, quan sí que rutlla, quan la il·luminació ha centrat una obra que tot seguit avança amb claredat i fluïdesa, no hi ha cap alegria com la de l’escriptor». I vaig afegir que, si no perdia la fe en allò que volia escriure i no em donava per vençut, potser la il·luminació arribaria. I, sí, va arribar durant la pandèmia. I per aquest motiu, gairebé tres anys després, torno al teatre per compartir el llarg camí recorregut i per celebrar que, per fi, he acabat la novel·la.